persigne

Català

Verb

persigne

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de persignar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb persignar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb persignar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb persignar

Variants

• [1] persigno, persigni, persign
• [2] persigni
• [3] persigni
• [4] persigni

Miscel·lània

• Síl·labes: per·sig·ne (3)
• Anagrama: pernegis