patrimoni

Potser volíeu: patrimòni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pə.tɾiˈmɔ.ni/, occidental /pa.tɾiˈmɔ.ni/
• Rimes: -ɔni
• Etimologia: Del llatí patrimonium, referit al pare, i diferenciat de matrimonium (matrimoni) referit a la mare.

Nom

patrimoni m. ‎(plural patrimonis)

1. Béns que el fill té heretats del seu pare o avis.
2. Conjunt de béns que cadascú té adquirits per qualsevol títol.

   Patrimoni reial, béns de la corona.

Sinònims

• herència.
• bé, pertinença.
• hisenda, riquesa.

Traduccions

patrimoni [1]

• Anglès: patrimony ^(en), inheritance ^(en), heritage ^(en)
• Castellà: patrimonio ^(es)
• Francès: patrimoine ^(fr)
• Italià: patrimonio ^(it)
• Llatí: bona ^(la) paterna
• Occità: patrimòni ^(oc)
• Portuguès: património ^(pt), patrimônio ^(pt)
• Romanès: patrimoniu ^(ro)

patrimoni [2]

• Anglès: wealth ^(en)
• Castellà: patrimonio ^(es)
• Francès: biens ^(fr) acquis
• Italià: patrimonio ^(it)
• Llatí: patrimonium ^(la)
• Occità: patrimòni ^(oc), auviatge ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·tri·mo·ni (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: patrimoni

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /pa.triˈmɔː.ni/

Nom

patrimoni m. pl.

1. forma plural de patrimonio

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·tri·mò·ni (4)