herència

Potser volíeu: herencia

Català

• Pronúncia: oriental /əˈɾɛn.si.ə/, occidental /eˈɾɛn.si.a/
• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí haerentia ‎(«coses inherents, pertinences»), derivat del verb haerēre ‎(«estar adherit»), segle XIV.

Nom

he·rèn·ci·a f. ‎(plural herències)

1. Llegat.
2. Diners o béns que deixa una persona a altres en morir.
3. Conjunt de característiques controlades genèticament que es transmeten d'una generació a la següent.

Sinònims

• patrimoni, llegat

Traduccions

Llegat

• Anglès: heritage ^(en), inheritance ^(en)
• Castellà: herencia ^(es)

• Francès: heritage ^(fr)
• Italià: eredità ^(it)

Béns que deixa una persona

• Alemany: Erbe ^(de) n.
• Anglès: inheritance ^(en)
• Búlgar: наследство ^(bg) n.
• Castellà: herencia ^(es)
• Danès: arv ^(da) c.
• Eslovac: dedičstvo ^(sk) n.
• Esperanto: heredo ^(eo)
• Feroès: ættararvur ^(fo) m.
• Finès: perintö ^(fi)
• Francès: heritage ^(fr)
• Gallec: herdanza ^(gl) f.
• Gal·lès: etifeddiad ^(cy) m.
• Grec: κληρονομιά ^(el) f. ‎(klironomià)
• Grec antic: κληρονομία ^(grc) f. ‎(klēronomía)
• Hongarès: örökség ^(hu)
• Irlandès: oidhreacht ^(ga) f.

• Italià: eredità ^(it)
• Japonès: 遺産 ^(ja)
• Jiddisch: ירושה‎ ^(yi) f.
• Llatí: herctum ^(la) n.
• Neerlandès: erfenis ^(nl) n.
• Polonès: spadek ^(pl) m.
• Portuguès: herança ^(pt) f.
• Romanès: moştenire ^(ro) f.
• Rus: насле́дство ^(ru) n. ‎(nasledstvo)
• Sànscrit: रेक्णस् ^(sa) n.
• Suahili: urithi ^(sw)
• Suec: arv ^(sv) n.
• Tai: มรดก ^(th)
• Turc: miras ^(tr)
• Txec: dědictví ^(cs) n.
• Xinès: 遺產 ^(zh) ‎(遗产, yíchǎn)

Característiques genètiques que es transmeten

• Anglès: heredity ^(en), inheritance ^(en)
• Castellà: herencia ^(es)

• Francès: hérédité ^(fr)

Vegeu també

• herència a la Viquipèdia
• herència. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot