obeir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /u.βəˈi/, balear /o.bəˈi/, /u.bəˈi/
Occidental: nord-occidental /o.βeˈi/, valencià /o.βeˈiɾ/

Verb[modifica]

obeir trans., intr.

  1. (transitiu) Complir allò que algú mana.
  2. (transitiu) Funcionar d’acord a l’acció demanada.
  3. (intransitiu) Tenir per causa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: obeeixo, obeeix, obeïm

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·be·ir (3)
  • Anagrama: boire

Vegeu també[modifica]