obeiré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βə.iˈɾe/
	balear /o.bə.iˈɾe/, /u.bə.iˈɾe/
Occidental:	/o.be.iˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

obeiré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de obeir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·be·i·ré (4)