obeïres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βəˈi.ɾəs/
	balear /o.bəˈi.ɾəs/, /u.bəˈi.ɾəs/
Occidental:	/o.beˈi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

obeïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de obeir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb obeir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·be·ï·res (4)