Vés al contingut

obeiguéreu

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

obeiguéreu

  1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obeir.
  2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obeir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·bei·gué·reu (4)