Vés al contingut

obeïva

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

obeïva

  1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de obeir.
  2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de obeir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·be·ï·va (4)
  • Heterograma de 6 lletres (abeiov)
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=obeïva&oldid=2534960»