mode

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmɔ.ðə/, occidental /ˈmɔ.ðe/
• Homòfon: moda
• Etimologia: Del llatí modus, segle XV, doblet de moda via el francès.

Nom

mode m. ‎(plural modes)

1. Manera d'operar, de funcionar.

   «Tenia la bateria en mode estalvi i no sabia quant duraria, de manera que com més aviat ens poséssim a resoldre els imprescindibles, més aviat em podria posar a carregar.» (Carme Ferrando i Callís, Visites a Bibury, 2019)

2. (dret) Circumstància en què es presenta un acte jurídic.

   «La LC, que considera la usucapió com a mode d'adquisició del cens, parla de la quasipossessió del cens per designar la posició jurídica de qui percep les pensions per aquest concepte.» (Esteve, Adolfo Lucas, Drets reals limitats i Registre de la Propietat, 2014)

3. (gramàtica) Manera de conjugar els temps verbals tenint en compte l'actitud del parlant o si el verb es considera un fet possible.

   «La llengua es val del mode subjuntiu per a assenyalar el fet de la subordinació.» (Antoni M. Badia i Margarit, Llengua i cultura als països catalans)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mode ^(en)
• Castellà: modo ^(es)

• Francès: mode ^(fr)
• Italià: modo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·de (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /mɔd/

  àudio (la mode)

• Etimologia: Del llatí modus.

Nom

mode f. ‎(plural modes)

1. manera

   Chacun vit à sa mode.

   Cadascú viu a la seva manera.

2. costum, tradició, moda

   «Ma sœur était très gourmande et un peu poitrinaire… Le médecin l’avait mise au régime de l’huile de foie de morue —c’était la mode alors—, une cuillerée à bouche tous les matins…» (Octave Mirbeau, Contes cruels)

   Ma germana era molt menjadora i una mica mamelluda...El metge l'havia posat a dieta d'oli de fetge de bacallà, era el costum en aquell temps, una cullerada a la boca cada matí...

3. moda, tendència, estil

   «Les jeunes filles relèvent leurs cheveux à la mode la plus nouvelle.» (Hippolyte Taine, Voyage en Italie, volum 2, 1866)

   Les noies es pentinen els cabells cap amunt, seguint la moda més actual.

4. moda, confecció

   «La femme a l’air comme il faut, elle travaille dans les modes et lui dans les appareils électriques.» (Léon Frapié, Le tyran, dans Les contes de la maternelle, ed. Self, 1945, p. 124)

   La dona fa goig, ella treballa en el sector de la moda i ell en el dels electrodomèstics.

Sinònims

• exemple
• mœurs
• us

Derivats

• modeux
• modeuse
• modisme
• modiste

Nom

mode m. ‎(plural modes)

1. forma, manera

   (filosofia) Les modes de la pensées.—«Les formes de pensament.»

2. mètode, manera

   Dans la même tombe, les deux modes de sépulture sont représentés, l’inhumation et la crémation.—«En la mateixa tomba, són representats els dos mètodes de sepultura: la inhumació i la cremació.»

3. mode, tècnica, manera

   «Ainsi la culture badarienne, installée principalement en Moyenne-Égypte, pratiquait un mode de subsistance mixte, où l'économie de prédation jouait encore un rôle important.» (Sophie Desplancques, « Que sais-je ? » n° 24 : L'Égypte ancienne, 2016, cap. 2, §. 2)

   Així, la cultura badariana, pertanyent principalment a l'Egipte Mitjà, practicava un mode de subsistència mixte, en què l'economia basada en la caça encara tenia un paper important.

4. (gramàtica) mode

   À quel mode doit-on conjuguer ce verbe ?

   En quin mode hem de conjugar aquest verb?

5. (música) escala

   Mode majeur et mode mineur.

   Escala major i escala menor.

6. (estadística) moda

   Le mode, la moyenne et la médiane ne coïncident pas forcément.

   La moda, la mitjana i la mediana no sempre coincideixen.

Sinònims

• exemple
• mœurs
• référence

Compostos i expressions

• mode avion
• mode d'emploi
• mode opératoire

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔ.dɛ/

Nom

mode

1. vocatiu singular de modus