mode

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català[modifica]

Nom[modifica]

mo·de m. ‎(plural modes)

  1. Manera d'operar, de funcionar.
    Tenia la bateria en mode estalvi i no sabia quant duraria, de manera que com més aviat ens poséssim a resoldre els imprescindibles, més aviat em podria posar a carregar.[1]
  2. (dret) Circumstància en què es presenta un acte jurídic.
    La LC, que considera la usucapió com a mode d'adquisició del cens, parla de la quasipossessió del cens per designar la posició jurídica de qui percep les pensions per aquest concepte.[2]
  3. (gramàtica) Manera de conjugar els temps verbals tenint en compte l'actitud del parlant o si el verb es considera un fet possible.
    La llengua es val del mode subjuntiu per a assenyalar el fet de la subordinació [3]

Traduccions[modifica]

Traduccions: mode

Vegeu també[modifica]

  1. ↑ Carme Ferrando i Callís, Visites a Bibury, 2019
  2. ↑ Esteve, Adolfo Lucas, Drets reals limitats i Registre de la Propietat, 2014
  3. ↑ Antoni M. Badia i Margarit, Llengua i cultura als països catalans



Francès[modifica]

  • Pronúncia: /mɔd/
    àudio (la mode)
  • Etimologia: Del llatí modus.

Nom[modifica]

mode f. ‎(plural modes)

  1. manera
    Chacun vit à sa mode.—«Cadascú viu a la seva manera.»
  2. costum, tradició, moda
    Ma sœur était très gourmande et un peu poitrinaire… Le médecin l’avait mise au régime de l’huile de foie de morue —c’était la mode alors—, une cuillerée à bouche tous les matins…[1]—«Ma germana era molt menjadora i una mica mamelluda...El metge l'havia posat a dieta d'oli de fetge de bacallà, era el costum en aquell temps, una cullerada a la boca cada matí...»
  3. moda, tendència, estil
    Les jeunes filles relèvent leurs cheveux à la mode la plus nouvelle.[2]—«Les noies es pentinen els cabells cap amunt, seguint la moda més actual.»
  4. moda, confecció
    La femme a l’air comme il faut, elle travaille dans les modes et lui dans les appareils électriques.[3]—«La dona fa goig, ella treballa en el sector de la moda i ell en el dels electrodomèstics.»

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

mode m. ‎(plural modes)

  1. forma, manera
    (filosofia) Les modes de la pensées.—«Les formes de pensament.»
  2. mètode, manera
    Dans la même tombe, les deux modes de sépulture sont représentés, l’inhumation et la crémation.[4]—«En la mateixa tomba, són representats els dos mètodes de sepultura: la inhumació i la cremació.»
  3. mode, tècnica, manera
    Ainsi la culture badarienne, installée principalement en Moyenne-Égypte, pratiquait un mode de subsistance mixte, où l'économie de prédation jouait encore un rôle important.[5]—«Així, la cultura badariana, pertanyent principalment a l'Egipte Mitjà, practicava un mode de subsistència mixte, en què l'economia basada en la caça encara tenia un paper important.»
  4. (gramàtica) mode
    À quel mode doit-on conjuguer ce verbe ?—«En quin mode hem de conjugar aquest verb?»
  5. (música) escala
    Mode majeur et mode mineur.—«Escala major i escala menor.»
  6. (estadística) moda
    Le mode, la moyenne et la médiane ne coïncident pas forcément.—«La moda, la mitjana i la mediana no sempre coincideixen.»

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. ↑ Octave Mirbeau, Contes cruels
  2. ↑ Hippolyte Taine, Voyage en Italie, volum 2, 1866
  3. ↑ Léon Frapié, Le tyran, dans Les contes de la maternelle, ed. Self, 1945, p. 124
  4. ↑ Michel Kaplan, ‎Nicolas Richer, Le Monde grec, Éditions Bréal, 1995, p. 35
  5. ↑ Sophie Desplancques, « Que sais-je ? » n° 24 : L'Égypte ancienne, 2016, cap. 2, §. 2



Llatí[modifica]

Nom[modifica]

mode

  1. vocatiu singular de modus
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=mode&oldid=1599527»