Vés al contingut

costum

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /kusˈtum/
balear /kosˈtum/, /kusˈtum/
Occidental: /kosˈtum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: Del llatí vulgar *costūmen, de *consuetūmen (conjunt de consuetuds), de consuetūdine per analogia del sufix -ūmen (-um), ablatiu de cōnsuētūdō, segle XIII. Doblet de consuetud.

costum m. (plural costums)

  1. Manera de fer.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

costum

  1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de costumar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cos·tum (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cmostu)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

costum

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de costumar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de costumar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de costumar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de costumar