tapa

Potser volíeu: tapà

Català

Tapa d'una capseta de pastilles

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈta.pə/, occidental /ˈta.pa/
• Rimes: -apa
• Etimologia: Del gòtic *tappa. Doblet de tap. En gastronomia és un manlleu del castellà tapa, segle XIV.

Nom

tapa f. ‎(plural tapes)

1. Peça d'un recipient o envàs que serveix per tancar o segellar i evitar que el contingut del recipient es vessi o s'espargeixi.
2. Mos o aperitiu servit en petites racions.

Traduccions

Peça

• Anglès: lid ^(en)
• Castellà: tapa ^(es)
• Francès: couvercle ^(fr)

Mos, aperitiu

• Anglès: snack ^(en)
• Castellà: tapa ^(es)
• Francès: amuse-gueule ^(fr)

Verb

tapa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tapar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tapar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·pa (2)
• Anagrames: àpat, apta

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Finès

Nom

tapa ‎(genitiu tavan)

1. costum, hàbit, manera de fer

   opetella uusille tavoille

   aprendre nous costums

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre tapa