meritum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.rɪ.tʊm/
• Etimologia: De meritus.

Nom

meritum n. ‎(genitiu meritī)

1. premi, recompensa, guany, profit

   Nihil suave meritum est

   No és poc el profit que n'obtinc.

2. servei, mèrit

   Merita alicujus in rem publicam.

   Els serveis donats a l'estat.

3. motiu d'acusació

   meritum delictorum

   Causa de delicte.

4. mèrit

   Pro cujusque merito.

   Segons els mèrits de cadascú.

5. qualitat, categoria

   Mella tertii meriti.

   Mel de tercera categoria.

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	meritum	merita
Vocatiu	meritum	merita
Acusatiu	meritum	merita
Genitiu	meritī	meritōrum
Datiu	meritō	meritīs
Ablatiu	meritō	meritīs

Adjectiu

meritum

1. nominatiu neutre singular de meritus
2. vocatiu neutre singular de meritus
3. acusatiu masculí singular de meritus
4. acusatiu neutre singular de meritus

Verb

meritum

1. supí acusatiu de mereō