meritum
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
meritum n. (genitiu meritī)
- premi, recompensa, guany, profit
- Nihil suave meritum est
- No és poc el profit que n'obtinc.
- servei, mèrit
- Merita alicujus in rem publicam.
- Els serveis donats a l'estat.
- motiu d'acusació
- meritum delictorum
- Causa de delicte.
- mèrit
- Pro cujusque merito.
- Segons els mèrits de cadascú.
- qualitat, categoria
- Mella tertii meriti.
- Mel de tercera categoria.
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | meritum | merita |
| Vocatiu | meritum | merita |
| Acusatiu | meritum | merita |
| Genitiu | meritī | meritōrum |
| Datiu | meritō | meritīs |
| Ablatiu | meritō | meritīs |
Adjectiu[modifica]
meritum
- nominatiu neutre singular de meritus
- vocatiu neutre singular de meritus
- acusatiu masculí singular de meritus
- acusatiu neutre singular de meritus
Verb[modifica]
meritum
- supí acusatiu de mereō