merito

Potser volíeu: meritó, mérito

Català

Verb

merito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·to (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimort)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /meˈɾi.to/

Americà: alt /meˈɾi.t(o)/, baix /meˈɾi.to/

• Rimes: -ito

Verb

merito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb meritar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·to (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimort)
• Anagrames: morite, remito, tremió

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.rɪ.toː/
• Etimologia: Adverbi: de meritus. Verb: forma freqüentativa de mereō.

Verb

meritō ‎(1a present^?), meritās ‎(2a present), meritāre ‎(infinitiu), meritāvī ‎(perfet), meritātum ‎(supí)

1. guanyar-se la paga
2. servir com a soldat

Adverbi

merito

1. merescudament

Adjectiu

meritō

1. datiu masculí singular de meritus
2. datiu neutre singular de meritus
3. ablatiu masculí singular de meritus
4. ablatiu neutre singular de meritus

Nom

meritō

1. datiu singular de meritum
2. ablatiu singular de meritum