mereo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmɛ.rɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(s)mer («recordar»).

Verb[modifica]

mereō ‎(1a present?), merēs ‎(2a present), merēre ‎(infinitiu), meruī ‎(perfet), meritum ‎(supí)

  1. meritar, fer mèrits, concursar
    Ex.: praemia merere — (traducció:«Meritar les recompenses.»)
  2. merèixer, donar un servei
    Ex.: Melius fortuna quam cura de illo merebat — (traducció:«La sort li ha donat millor servei que el treball.»)
  3. guanyar un salari, fer-se pagar
    Ex.: quid mereas, quid mereri velis, ut… — (traducció:«Què demanes per, quin preu vols a canvi de...?»)
  4. guanyar-se, obtenir, merèixer
    Ex.: De te neque re neque verbis merui, ut faceres quod facis. — (traducció:«establir per llei»)
  5. cometre una falta
    Ex.: quid tantum merui? — (traducció:«Quin crim tan gros he comès?»)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.969-970