Vés al contingut

mereo

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɛ.rɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(s)mer («recordar»).

Verb

[modifica]

mereō ‎(1a present?), merēs ‎(2a present), merēre ‎(infinitiu), meruī ‎(perfet), meritum ‎(supí)

  1. meritar, fer mèrits, concursar
    praemia merere
    Meritar les recompenses.
  2. merèixer, donar un servei
    Melius fortuna quam cura de illo merebat
    La sort li ha donat millor servei que el treball.
  3. guanyar un salari, fer-se pagar
    quid mereas, quid mereri velis, ut…
    Què demanes per, quin preu vols a canvi de...?
  4. guanyar-se, obtenir, merèixer
    De te neque re neque verbis merui, ut faceres quod facis.
    establir per llei
  5. cometre una falta
    quid tantum merui?
    Quin crim tan gros he comès?

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.969-970