meritus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈmɛ.rɪ.tʊs/
• Etimologia: Del verb mereō.

Adjectiu

meritus m., merita f., meritum n.

1. merescut
2. meritori, mereixedor

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	meritus	merita	meritum		meritī	meritae	merita
Vocatiu	merite	merita	meritum		meritī	meritae	merita
Acusatiu	meritum	meritam	meritum		meritōs	meritās	merita
Genitiu	meritī	meritae	meritī		meritōrum	meritārum	meritōrum
Datiu	meritō	meritae	meritō		meritīs
Ablatiu	meritō	meritā	meritō		meritīs