merite

Català

Verb

merite

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de meritar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb meritar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb meritar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb meritar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·te (3)
• Anagrames: emèrit, iterem, retíem, trèiem, tréiem

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.rɪ.tɛ/

Adjectiu

merite

1. vocatiu masculí singular de meritus