instruir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ins·tru·ir trans., pron. ‎(pronominal instruir-se)

  1. Ensenyar, adoctrinar.
  2. (dret) Formalitzar un procés o expedient conforme a les regles de dret i pràctiques establertes.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: instrueixo, instrueix, instruïm

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /i(n)sˈtɾwiɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\
Americà: alt /insˈt͡swiɾ/, baix \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\, austral /i(n)hˈtɾwiɾ/

Verb[modifica]

ins·truir ‎(present instruyo, passat instruí, futur instruiré)

  1. instruir