Vés al contingut

instruir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ins.tɾuˈi/
Occidental:  nord-occidental /ins.tɾuˈi/
valencià /ins.tɾuˈiɾ/, /ins.tɾuˈi/

Verb

[modifica]

instruir trans., pron. ‎(pronominal instruir-se)

  1. Ensenyar, adoctrinar.
  2. (dret) Formalitzar un procés o expedient conforme a les regles de dret i pràctiques establertes.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: instrueixo, instrueix, instruïm

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ins·tru·ir (3)
  • Anagrama: nitruris

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /i(n)sˈtɾwiɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\
Americà: alt /insˈt͡swiɾ/, baix \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\, austral /i(n)hˈtɾwiɾ/

Verb

[modifica]

instruir ‎(present instruyo, passat instruí, futur instruiré)

  1. instruir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ins·truir (2)