instituir

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ins.ti.tuˈi/, valencià /ins.ti.tuˈiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Homòfon: instituí
  • Etimologia: Del llatí instituere, segle XIII.

Verb[modifica]

instituir trans.

  1. Sinònim de fundar ‎(«establir de nou»)
  2. Sinònim de instruir ‎(«formalitzar un procés»)
  3. Sinònim de instaurar ‎(«determinar un tractament»)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: institueixo, institueix, instituïm

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ins·ti·tu·ir (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /i(n)s.tiˈtwiɾ/, meridional \i(ŋ)h.tiˈtwiɾ\
Americà: alt /ins.t(i)ˈtwiɾ/, baix \i(ŋ)h.tiˈtwiɾ\, austral /i(n)h.tiˈtwiɾ/

Verb[modifica]

instituir trans. ‎(present instituyo, passat instituí, futur instituiré)

  1. instituir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ins·ti·tuir (3)