instruïres

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

instruïres

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de instruir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb instruir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ins·tru·ï·res (4)
  • Anagrama: instruir-se