insolentar-se

Potser volíeu: insolentarse

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.su.ɫənˈtar.sə/, occidental /in.so.ɫenˈtaɾ.se/
• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Derivat de insolent.

Verb

insolentar-se pron.

1. Actuar insolentment.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insolentar-se			haver-se insolentat
gerundi	insolentant-se			havent-se insolentat
participi	insolentat, insolentada, insolentats, insolentades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'insolento	t'insolentes	s'insolenta	ens insolentem	us insolenteu	s'insolenten
	m'insolente						val
	m'insolenti						sept
	m'insolent			ens insolentam	us insolentau		bal
imperfet	m'insolentava	t'insolentaves	s'insolentava	ens insolentàvem	us insolentàveu	s'insolentaven
passat simple	m'insolentí	t'insolentares	s'insolentà	ens insolentàrem	us insolentàreu	s'insolentaren
futur	m'insolentaré	t'insolentaràs	s'insolentarà	ens insolentarem	us insolentareu	s'insolentaran
condicional	m'insolentaria	t'insolentaries	s'insolentaria	ens insolentaríem	us insolentaríeu	s'insolentarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'insolenti	t'insolentis	s'insolenti	ens insolentem	us insolenteu	s'insolentin
	m'insolente	t'insolentes	s'insolente			s'insolenten	occ, bal
imperfet	m'insolentés	t'insolentessis	s'insolentés	ens insolentéssim	us insolentéssiu	s'insolentessin
		t'insolentesses		ens insolentéssem	us insolentésseu	s'insolentessen
	m'insolentàs	t'insolentassis	s'insolentàs	ens insolentàssim	us insolentàssiu	s'insolentassin	bal
		t'insolentasses		ens insolentàssem	us insolentàsseu	s'insolentassen	val, bal (1)
	m'insolentara	t'insolentares	s'insolentara	ens insolentàrem	us insolentàreu	s'insolentaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insolenta't	insolenti's	insolentem-nos	insolenteu-vos	insolentin-se
	–				insolentau-vos		bal
	–		insolente's			insolenten-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... insolentat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... insolentar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... insolentat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... insolentat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... insolentat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... insolentat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... insolentar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... insolentat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... insolentat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... insolentat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'insolento, s'insolenta, ens insolentem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: to be insolent ^(en)
• Castellà: insolentarse ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·len·tar·se (5)
• Anagrama: insolentares

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot