insolentares
Català
[modifica]Verb
[modifica]insolentares
- (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de insolentar-se.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb insolentar-se.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·so·len·ta·res (5)
- Anagrama: insolentar-se