insolenta

De Viccionari
Potser volíeu: insolentà


Català
[modifica]

Oriental:  central /in.suˈɫen.tə/
balear /in.soˈɫen.tə/, /in.suˈɫen.tə/
Occidental:  /in.soˈɫen.ta/

Verb[modifica]

insolenta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de insolentar-se
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb insolentar-se

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·so·len·ta (4)
  • Anagrama: lesionant