insolentin

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.suˈɫen.tin/
	balear /in.soˈɫen.tin/, /in.suˈɫen.tin/
Occidental:	/in.soˈɫen.tin/

• Rimes: -entin

Verb

insolentin

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb insolentar-se.
2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb insolentar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·len·tin (4)