insolentàrem
Potser volíeu: insolentarem
Català
[modifica]Verb
[modifica]insolentàrem
- (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de insolentar-se.
- (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb insolentar-se.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·so·len·tà·rem (5)