insolenti

De Viccionari
Potser volíeu: insolentí


Català
[modifica]

Oriental:  central /in.suˈɫen.ti/
balear /in.soˈɫen.ti/, /in.suˈɫen.ti/
Occidental:  /in.soˈɫen.ti/

Verb[modifica]

insolenti

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb insolentar-se


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /in.soˈlɛn.ti/

Adjectiu[modifica]

insolenti inv. pl.

  1. forma plural de insolente