insolente

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: insolenté


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·so·len·te

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb insolentar-se


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·so·len·te inv. ‎(plural insolentes)

  1. insolent


Italià
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·so·lèn·te inv. ‎(plural insolenti)

  1. insolent