insolente

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: insolenté


Català
[modifica]

Verb[modifica]

insolente

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insolentar-se
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb insolentar-se


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /in.soˈlen.te/, meridional \iŋ.soˈleŋ.te\
Americà: alt /in.soˈlen.t(e)/, baix \iŋ.soˈleŋ.te\, austral /in.soˈlen.te/

Adjectiu[modifica]

insolente inv. ‎(plural insolentes)

  1. insolent

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·so·len·te (4)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /in.soˈlɛn.te/

Adjectiu[modifica]

insolente inv. ‎(plural insolenti)

  1. insolent

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·so·lèn·te (4)