insolentes

Potser volíeu: insolentés

Català

Verb

insolentes

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de insolentar-se
2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb insolentar-se

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.soˈlen.tes/, meridional \iŋ.soˈleŋ.teh\

Americà: alt /in.soˈlen.t(e)s/, baix \iŋ.soˈleŋ.teh\, austral /in.soˈlen.tes/

• Rimes: -entes

Adjectiu

insolentes inv. pl.

1. forma plural de insolente: insolents