envetar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈta/, balear /əɱ.vəˈta/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈta/
	valencià /eɱ.veˈtaɾ/, /em.beˈta/
Informal:	nord-occidental /am.beˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: envetà
• Etimologia: Del prefix en- i veta.

Verb

envetar trans., pron. ‎(pronominal envetar-se)

1. Posar veta o vetes.
2. Enganxar-se els fils en grups en la màquina de parar ajuntant-se i formant vetes.
3. (figuradament) Entestar-se en un tema o quelcom.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	envetar			haver envetat
gerundi	envetant			havent envetat
participi	envetat, envetada, envetats, envetades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enveto	envetes	enveta	envetem	enveteu	enveten
	envete						val
	enveti						sept
	envet			envetam	envetau		bal
imperfet	envetava	envetaves	envetava	envetàvem	envetàveu	envetaven
passat simple	envetí	envetares	envetà	envetàrem	envetàreu	envetaren
futur	envetaré	envetaràs	envetarà	envetarem	envetareu	envetaran
condicional	envetaria	envetaries	envetaria	envetaríem	envetaríeu	envetarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enveti	envetis	enveti	envetem	enveteu	envetin
	envete	envetes	envete			enveten	occ, bal
imperfet	envetés	envetessis	envetés	envetéssim	envetéssiu	envetessin
		envetesses		envetéssem	envetésseu	envetessen
	envetàs	envetassis	envetàs	envetàssim	envetàssiu	envetassin	bal
		envetasses		envetàssem	envetàsseu	envetassen	val, bal (1)
	envetara	envetares	envetara	envetàrem	envetàreu	envetaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enveta	enveti	envetem	enveteu	envetin
	–				envetau		bal
	–		envete			enveten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... envetat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... envetar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... envetat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... envetat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... envetat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... envetat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... envetar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... envetat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... envetat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... envetat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: enveto, enveta, envetem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: encintar ^(es)
• Francès: enrubanner ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·tar (3)
• Anagrames: enervat, enverat, venerat, ventaré, vetaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot