envete

Català

Verb

envete

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de envetar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb envetar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb envetar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb envetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·te (3)