vetaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈta.ɾən/, balear /vəˈta.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /beˈta.ɾen/
	valencià /veˈta.ɾen/, /beˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

vetaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de vetar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb vetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ta·ren (3)
• Anagrames: enervat, enverat, envetar, venerat, ventaré

Català antic

Verb

vetaren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de vetar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de vetar