envetàreu

Potser volíeu: envetareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈta.ɾəw/, balear /əɱ.vəˈta.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈta.ɾew/
	valencià /eɱ.veˈta.ɾew/, /em.beˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

envetàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envetar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·tà·reu (4)