enveto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈbɛ.tu/
Occidental:	nord-occidental /emˈbe.to/
	valencià /eɱˈve.to/, /emˈbe.to/

• Rimes: -ɛto

Verb

enveto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de envetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·to (3)