enveta

Potser volíeu: envetà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈbɛ.tə/
	balear /əɱˈvə.tə/, /əɱˈvɛ.tə/
Occidental:	nord-occidental /emˈbe.ta/
	valencià /eɱˈve.ta/, /emˈbe.ta/

• Rimes: -ɛta

Verb

enveta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envetar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·ta (3)
• Anagrama: vèneta