envetava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈta.βə/, balear /əɱ.vəˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈta.βa/
	valencià /eɱ.veˈta.va/, /em.beˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

envetava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de envetar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de envetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·ta·va (4)