envetà

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: enveta


Català
[modifica]

Oriental: central /əm.bəˈta/, balear /əɱ.vəˈta/
Occidental: nord-occidental /em.beˈta/, valencià /eɱ.veˈta/, /em.beˈta/

Verb[modifica]

envetà

  1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de envetar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·ve·tà (3)
  • Anagrama: vèneta