envetà

Potser volíeu: enveta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈta/, balear /əɱ.vəˈta/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈta/
	valencià /eɱ.veˈta/, /em.beˈta/

• Rimes: -a

Verb

envetà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de envetar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·tà (3)
• Anagrama: vèneta