enveja

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əmˈbɛ.ʒə/, balear /əɱˈvɛ.ʒə/

Occidental: /emˈbe.d͡ʒa/, /eɱˈve.ʒa/

• Rimes: -ɛʒa

• Etimologia: Del llatí ĭnvĭdĭa, derivat del terme ĭnvĭdēre ‎(«mirar malament, amb enveja»), segle XII.

Nom

en·ve·ja f. ‎(plural enveges)

1. Sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre.
2. Ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat.
3. Un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi.

Derivats

• envejós
• envejar
• envejable

Sinònims

• cobejança, desig, gelosia, sedega.

Compostos i expressions

• Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
• Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu

Traduccions

Sentiment de desig fervent

• Anglès: envy ^(en)
• Castellà: envidia ^(es)

• Francès: envie ^(fr)

Verb

en·ve·ja ‎(infinitiu envejar)

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb envejar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envejar