enveja
Potser volíeu: envejà
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /əmˈbɛ.ʒə/ balear /əɱˈvə.ʒə/, /əɱˈvɛ.ʒə/ Occidental: nord-occidental /emˈbe.ʒa/ valencià /eɱˈve.d͡ʒa/, /emˈbe.d͡ʒa/ Informal: nord-occidental /amˈbe.d͡ʒɛ/
Nom
[modifica]enveja f. (plural enveges)
- Sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre.
- Ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat.
- Un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi.
- (gironí, septentrional) desig (capritx d’embarassada)
- (gironí, septentrional) desig (taca de naixement)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
- Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu
Traduccions
[modifica]Sentiment de desig fervent
- Alemany: Neid (de) m.
- Anglès: envy (en)
- Àrab: حَسَد (ar) m.
- Búlgar: за́вист (bg) f. (zàvist)
- Castellà: envidia (es)
- Coreà: 부러움 (ko) (bureoum)
- Danès: misundelse (da)
- Eslovac: závisť (sk) f.
- Eslovè: zavist (sl) f.
- Estonià: kadedus (et)
- Finès: kateus (fi)
- Francès: envie (fr), jalousie (fr) f.
- Gallec: envexa (gl) f.
- Georgià: შური (ka) (xuri)
- Grec: φθόνος (el) m. (fthonos)
- Grec antic: ζῆλος (grc) (zêlos)
- Irlandès: formad (ga) m.
- Italià: invidia (it) f.
- Llatí: invidia (la) f.
- Neerlandès: afgunst (nl) f.
- Occità: enveja (oc) f.
- Polonès: zawiść (pl) f.
- Portuguès: inveja (pt) f.
- Romanès: invidie (ro) f.
- Rus: за́висть (ru) f. (zàvist)
- Suec: avund (sv)
- Txec: závist (cs) f.
- Xinès: 妒嫉 (zh) (dùjí)
Verb
[modifica]enveja (infinitiu envejar)
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envejar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envejar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: en·ve·ja (3)