enveja

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əmˈbɛ.ʒə/, balear /əɱˈvə.ʒə/, /əɱˈvɛ.ʒə/
Occidental: nord-occidental /emˈbe.ʒa/, valencià /eɱˈve.d͡ʒa/, /emˈbe.d͡ʒa/
Informal: /amˈbe.d͡ʒɛ/ (nord-occidental)

Nom[modifica]

en·ve·ja f. ‎(plural enveges)

  1. Sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre.
  2. Ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat.
  3. Un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
  • Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

en·ve·ja ‎(infinitiu envejar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envejar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envejar

Vegeu també[modifica]