enveja

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əmˈbɛ.ʒə/, balear /əɱˈvə.ʒə/, /əɱˈvɛ.ʒə/

Occidental: nord-occidental /emˈbe.ʒa/, valencià /eɱˈve.d͡ʒa/, /emˈbe.d͡ʒa/

Informal: /amˈbe.d͡ʒɛ/ (nord-occidental)

• Rimes: -ɛʒa
• Etimologia: Del llatí invidia, de invidēre ‎(«mirar malament, amb enveja»), segle XII.

Nom

en·ve·ja f. ‎(plural enveges)

1. Sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre.
2. Ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat.
3. Un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi.

Derivats

• envejós
• envejar
• envejable

Sinònims

• cobejança, desig, gelosia, sedega.

Compostos i expressions

• Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
• Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu

Traduccions

Sentiment de desig fervent

• Alemany: Neid ^(de) m.
• Anglès: envy ^(en)
• Àrab: حَسَد‎ ^(ar) m.
• Búlgar: за́вист ^(bg) f.
• Castellà: envidia ^(es)
• Coreà: 부러움 ^(ko)
• Danès: misundelse ^(da)
• Eslovac: závisť ^(sk) f.
• Eslovè: zavist ^(sl) f.
• Estonià: kadedus ^(et)
• Finès: kateus ^(fi)
• Francès: envie ^(fr), jalousie ^(fr) f.
• Gallec: envexa ^(gl) f.
• Georgià: შური ^(ka) ‎(xuri)

• Grec: φθόνος ^(el) m. ‎(fthonos)
• Grec antic: ζῆλος ^(grc) ‎(zêlos)
• Irlandès: formad ^(ga) m.
• Italià: invidia ^(it) f.
• Llatí: invidia ^(la) f.
• Neerlandès: afgunst ^(nl) f.
• Occità: enveja ^(oc) f.
• Polonès: zawiść ^(pl) f.
• Portuguès: inveja ^(pt) f.
• Romanès: invidie ^(ro) f.
• Rus: за́висть ^(ru) f. ‎(zàvist)
• Suec: avund ^(sv)
• Txec: závist ^(cs) f.
• Xinès: 妒嫉 ^(zh) ‎(dùjí)

Verb

en·ve·ja ‎(infinitiu envejar)

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envejar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envejar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC