enveja

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əmˈbɛ.ʒə/, balear /əɱˈvɛ.ʒə/
Occidental: /emˈbe.d͡ʒa/, /eɱˈve.ʒa/
  • Etimologia: Del llatí ĭnvĭdĭa, derivat del terme ĭnvĭdēre ‎(«mirar malament, amb enveja»), segle XII.

Nom[modifica]

en·ve·ja f. ‎(plural enveges)

  1. Sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre.
  2. Ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat.
  3. Un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
  • Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

en·ve·ja ‎(infinitiu envejar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb envejar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envejar