enveja
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: envejà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /əmˈbɛ.ʒə/, balear /əɱˈvə.ʒə/, /əɱˈvɛ.ʒə/
- Occidental: nord-occidental /emˈbe.ʒa/, valencià /eɱˈve.d͡ʒa/, /emˈbe.d͡ʒa/
- Informal: nord-occidental /amˈbe.d͡ʒɛ/
Nom[modifica]
enveja f. (plural enveges)
- Sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre.
- Ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat.
- Un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
- Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
- Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu
Traduccions[modifica]
Sentiment de desig fervent
|
|
Verb[modifica]
enveja (infinitiu envejar)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envejar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envejar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·ve·ja (3)