doble

De Viccionari
Potser volíeu: doblé


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈdob.bɫə/, occidental /ˈdo.βɫe/
  • Rimes: -oble
  • Etimologia: Del llatí duplus, segle XIV.

Nom[modifica]

doble m. ‎(plural dobles)

  1. Qualsevol quantitat multiplicada per dos.
    Et pagaré el doble si la feina està acabada per dissabte.
  2. (bowling) Conjunt de dos plens consecutius.
  3. (beisbol) batada doble

Notes[modifica]

En bowling, la puntuació d'un doble és de vint punts per al primer ple més el nombre de bitlles tombades en el llançament següent al doble.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

doble inv. ‎(plural dobles)

  1. gruixut
    És un teixit molt doble.

Antònims[modifica]

  1. prim

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

doble

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de doblar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb doblar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb doblar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb doblar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: do·ble (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈdo.βle\
Americà: alt /ˈdo.ble/, baix \ˈdo.βle\

Nom[modifica]

doble m. ‎(plural dobles)

  1. doble
  2. (beisbol) batada doble

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Verb[modifica]

doble

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb doblar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb doblar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb doblar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: do·ble (2)
  • Anagrama: bledo

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre doble