descordar
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /dəs.kurˈda/ balear /dəs.koɾˈða/, /dəs.kurˈða/ Occidental: nord-occidental /des.korˈða/ valencià /des.koɾˈðaɾ/, /des.koɾˈða/
Verb
[modifica]descordar trans., pron. (pronominal descordar-se)
- Deslligar els cordons, o botons o altres elements que es fan servir per tancar o unir una peça de vestit.
- «La cuidadora es descorda la bata blanca, se la treu amb lentitud. Es descorda la brusa, se la treu amb lentitud. Es posa les mans a l'esquena i es descorda els sostenidors.» (Antònia Carré-Pons, Com s'esbrava la mala llet, Club Editor 1959)
- (pronominal) Desfer-se un lligam.
Conjugació
[modifica]Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| imperfet | descordàvom | descordavo | centr, n-occ | ||||
| descordavi | sept | ||||||
| descordaia | descordaies | descordaia | descordàiem | descordàieu | descordaien | n-occ | |
| condicional | descordariva | descordarives | descordariva | descordarívem | descordaríveu | descordariven | alg |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | descordo | descordos | descordo | descordeguem | descordegueu | n-occ | |
| imperfet | descordessi | descordessi | sept, alg | ||||
| descordessa | centr, n-occ | ||||||
| descordeguessa | descordeguesses | descordegués | descordeguéssom | descordeguéssou | descordeguessen | n-occ |
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... descordat |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... descordar |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... descordat |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... descordat |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... descordat |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... descordat |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... descordar |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... descordat |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... descordat |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... descordat |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: descordo, descorda, descordem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Sinònims
[modifica]Hipònims
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Deslligar el tancament d’una peça de vestir
- Anglès: unfasten (en), undo (en)
- Castellà: desabrochar (es)
- Francès: déboutonner (fr)
- Italià: sbottonare (it)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: des·cor·dar (3)
Vegeu també
[modifica]Català antic
[modifica]- Etimologia: [1] De cordar.
- Etimologia: [2] Del llatí discordare.
Verb
[modifica]descordar
- Desfer el retorciment o trenat d’una corda.
- «De tres cordells Amor deu fer sa corda, car hu romp tost e l' altre molt no dura; si 'l terç no y és, la corda se descorda.» (Ausiàs March, Poesies, s. XV)
- descordar
- «E despullà 's prestament la gonella que tenia ja tota descordada com Tirant la véu en camisa sortí del lit donant hun gran salt» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)
Conjugació
[modifica]Conjugació antiga
Verb
[modifica]descordar
- forma alternativa de discordar
- «Los perayres s’ajustaren e elegiren e donaren per veedors dos hòmens de lur offici, la un dels quals era Aymerich Berart, qui era adonchs aquí per zizaniar e descordar los fets que sabets.» (Epistolari de la València medieval: mestres contra masips, 1401)