desconcertar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kun.sərˈta/
balear /dəs.kon.səɾˈta/, /dəs.kun.sərˈta/
Occidental:  nord-occidental /des.kon.serˈta/, valencià /des.kon.seɾˈtaɾ/

Verb[modifica]

desconcertar trans., pron. ‎(pronominal desconcertar-se)

  1. Perdre temporalment la capacitat per entendre què passa.
    «Una sirena el desconcertà, no sabia d'on venia, ni si era viu o mort, però el que podia assegurar és que feia molt de soroll.» ([1])

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Eric Vilalta Pons, El Mort i qui el vetlla i altres contes, 2002