despistar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.pisˈta/
Occidental:  nord-occidental /des.pisˈta/
valencià /des.pisˈtaɾ/, /des.pisˈta/

Verb[modifica]

despistar trans., pron. ‎(pronominal despistar-se)

  1. Fer perdre la pista als que empaiten.
    «En Gabriel va despistar els caçadors i això em va salvar.» ([1])
  2. Perdre el fil d'un raonament, perdre l'atenció.
    «Durant l'homilia, el mossèn va anar encadenant avisos parroquials i la Guadalupe es va despistar força.» ([2])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: despisto, despista, despistem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·pis·tar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Sally Green, El costat salvatge, 2016
  2. Cristina Abad Cadenas, La llibertat d'estimar, 2019


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /des.pisˈtaɾ/, meridional /deh.pihˈtaɾ/
Americà: alt /des.p(i)sˈtaɾ/, baix /deh.pihˈtaɾ/

Verb[modifica]

despistar trans., pron. ‎(pronominal despistarse, present despisto, passat despisté, futur despistaré)

  1. despistar

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre despistar