desarrufar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zə.ruˈfa/
Occidental:  nord-occidental /de.za.ruˈfa/
valencià /de.za.ruˈfaɾ/, /de.za.ruˈfa/

Verb[modifica]

desarrufar trans., pron. ‎(pronominal desarrufar-se)

  1. Deixar d'estar arrufat.
    «Aleshores, com ja s'hi veia, desarrufava l'entrecella de la clandestinitat i s'obria a un somriure de tendresa» ([1])

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ar·ru·far (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Manuel Pérez Bonfill, Carrer de només un, 2001