arrufar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.ruˈfa/
Occidental: nord-occidental /a.ruˈfa/, valencià /a.ruˈfaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arrufà
  • Etimologia: Del llatí rūfus ‎(«pell rogenca»), relacionat amb el sentit de «pell de gallina» i de «pèl eriçat».

Verb[modifica]

ar·ru·far trans., pron. ‎(pronominal arrufar-se)

  1. Fer rufes el vent.
  2. Fer plecs cap enrere, arrugar.
  3. Fer el gest de contraure la cara, mostrant arrugues, en senyal de desgrat o fàstic.
  4. (pronominal) Eriçar-se els cabells.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arrufo, arrufa, arrufem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]