arronsar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.runˈsa/, balear /ə.ronˈsa/, /ə.runˈsa/
Occidental: nord-occidental /a.ronˈsa/, valencià /a.ronˈsaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arronsà
  • Etimologia: Del prefix a- i el català medieval ronsar, de l’àrab رمز ‎(ramz, «arrufar el nas, fer una ganyota»), segle XIII.
  • Anagrama: sorraran

Verb[modifica]

ar·ron·sar trans., pron. ‎(pronominal arronsar-se)

  1. Reduir l'allargada, contraure especialment parts del cos.
  2. (pronominal) Arraulir-se de fred.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arronso, arronsa, arronsem
Vocal rizotònica: /o/

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]