Vés al contingut

arronsar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ə.runˈsa/
balear /ə.ronˈsa/, /ə.runˈsa/
Occidental:  nord-occidental /a.ronˈsa/
valencià /a.ronˈsaɾ/, /a.ronˈsa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arronsà
  • Etimologia: Del prefix a- i el català antic ronsar, de l’àrab رمز ‎(ramz, «arrufar el nas, fer una ganyota»), segle XIII.

Verb[modifica]

arronsar trans., pron. ‎(pronominal arronsar-se)

  1. Reduir l'allargada, contraure especialment parts del cos.
  2. (pronominal) Arraulir-se de fred.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arronso, arronsa, arronsem
Vocal rizotònica: /o/

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·ron·sar (3)
  • Anagrama: sorraran

Vegeu també[modifica]