arraulir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.rəwˈɫi/
Occidental: nord-occidental /a.rawˈɫi/, valencià /a.rawˈɫiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: arraulí
  • Etimologia: D’un antic *arreorir per dissimilació, segle XIX, del llatí vulgar *adrigorire, de rigor ‎(«enrevenament»).

Verb[modifica]

ar·rau·lir trans., pron. ‎(pronominal arraulir-se)

  1. Abatre, acovardir.
  2. (pronominal) arrupir-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arrauleixo, arrauleix, arraulim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]