costa

De Viccionari
Potser volíeu: Costa, costá


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈkɔs.tə/
Occidental:  nord-occidental /ˈkɔs.ta/
valencià /ˈkɔs.ta/, /ˈkɔs.tɔ/

Nom[modifica]

costa f. ‎(plural costes)

  1. Part de la terra que toca al mar.
  2. Pendís de muntanya.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

costa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de costar
    Quant costa això?

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈkos.ta/, meridional /ˈkoh.ta/
Americà: alt /ˈkos.t(a)/, baix /ˈkoh.ta/

Nom[modifica]

costa f. ‎(plural costas)

  1. costa (part de la terra que toca al mar)

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre costa


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɔs.ta/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea kost- («os»).

Nom[modifica]

costa f. ‎(genitiu costae)

  1. costella
  2. costat, banda
    Costae navium.Els costats de la nau.
    Costae aheni.Els costats de l'olla.
    Tergora diripere costi.Estripar la pell [d'un animal] dels costats.
  3. vessant d'una muntanya (en llatí medieval)
  4. costa marítima (en llatí medieval)

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu costa costae
Vocatiu costa costae
Acusatiu costam costās
Genitiu costae costārum
Datiu costae costīs
Ablatiu costā costīs