toscà

Potser volíeu: tosca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tusˈka/
	balear /tosˈka/, /tusˈka/
Occidental:	/tosˈka/

• Rimes: -a
• Homòfon: toscar
• Etimologia: Del llatí tuscānus ‎(«propi dels tusci»), és a dir, «propi dels etruscs».

Nom

toscà m. ‎(plural toscans)

1. Dialecte de l'italià del qual en fou la base literària.

Traduccions

Dialecte de l'italià

Adjectiu

toscà m. ‎(femení toscana, plural masculí toscans, plural femení toscanes)

1. Propi de la Toscana o del dialecte toscà.

Traduccions

De la Toscana

Verb

toscà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de toscar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tos·cà (2)
• Anagrames: acost ^(alfagrama), casot, costa, Costa, costà, oscat, tacos, tasco, tascó, tocàs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB