bufar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /buˈfa/
Occidental: nord-occidental /buˈfa/, valencià /buˈfaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bufà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic, segle XIV.

Verb[modifica]

bufar intr., trans., pron. ‎(pronominal bufar-se)

  1. (intransitiu) Expulsar aire per la boca fent força amb els llavis mig closos.
  2. (transitiu) Dirigir l’aire expulsat amb força de la boca sobre alguna cosa.
  3. (intransitiu) Córrer el vent fent-se notar.
  4. (pronominal) Fer-se una bòfega.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bufo, bufa, bufem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bu·far (2)

Vegeu també[modifica]