bufa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: bufà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbu.fə/, occidental /ˈbu.fa/
  • Rimes: -ufa
  • Etimologia: Del verb bufar.

Nom[modifica]

bufa f. ‎(plural bufes)

  1. (oriental, septentrional) bufeta
  2. (valencià) globus
  3. (col·loquial) bufetada
  4. (mallorquí) pompós
    Mira que ho ets de bufa
    Aquests veïnats són molt bufes, són molt bufats
  5. llufa
    Volia ser pet i va acabar sent bufa

Verb[modifica]

bufa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bufar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bufar

Compostos i expressions[modifica]

  • me la bufa: (col·loquial, informal) No interessar, no importar.

Interjecció[modifica]

bufa

  1. Sorpresa, contrarietat.
    Bufa! Quina passada! Quin saló més bonic!

Verb[modifica]

bufa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bufar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bufar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bu·fa (2)

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈby.fo̞/

Nom[modifica]

bufa f. ‎(plural bufas)

  1. (zoologia) gripau corredor (Epidalea calamita)

Vegeu també[modifica]

  • Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Bufo calamita)