bufa

Potser volíeu: bufà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbu.fə/, occidental /ˈbu.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: Del verb bufar.

Nom

bufa f. ‎(plural bufes)

1. (oriental, septentrional) bufeta
2. (valencià) globus
3. (col·loquial) bufetada
4. (mallorquí) pompós

   Mira que ho ets de bufa

   Aquests veïnats són molt bufes, són molt bufats

5. llufa

   Volia ser pet i va acabar sent bufa

Interjecció

bufa

1. Sorpresa, contrarietat.

   Bufa! Quina passada! Quin saló més bonic!

Adjectiu

bufa f. ‎(plural bufes)

1. Forma femenina de buf.

Nom

bufa f. ‎(plural bufes)

1. Forma femenina de buf.

Verb

bufa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bufar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bufar.

Compostos i expressions

• me la bufa: (col·loquial, informal) No interessar, no importar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bu·fa (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈby.fo̞/

Nom

bufa f. ‎(plural bufas)

1. (zoologia) gripau corredor (Epidalea calamita)

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Bufo calamita)