bellugar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bə.ʎuˈɣa/, balear /bə.ʎuˈʝa/, /bə.ʎuˈɣa/
Occidental: nord-occidental /be.ʎuˈɣa/, valencià /be.ʎuˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bellugà
  • Etimologia: D’un antic *bullegar per metàtesi, del llatí vulgar *bullicare, de bullire, segle XV.
  • Anagrama: gallerbu

Verb[modifica]

be·llu·gar trans., pron., intr. ‎(pronominal bellugar-se)

  1. Fer moure lleugerament una part del cos.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bellugo, belluga, belluguem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]