bellugo

Potser volíeu: bellugó

Català

Verb

bellugo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bellugar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bellugar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bellugar

Variants

• [1] bellugue, bellugui, bellug
• [2] bellugui, bellugue
• [3] bellugui, bellugue